La Pedra Seca a Torrebesses

La pedra seca

Les construccions de pedra seca són un element característic del Baix Segrià i Les Garrigues, el qual pot ésser, encara avui, trobat arreu d’aquest territori. La principal característica de la pedra seca és que en la seva tècnica no s’empra morter o lligam de pasta humida. L’estabilitat s’obté a partir de l’encaix dels blocs i en algunes ocasions s’omplen els espais buits amb arena.aljub de pedra seca

Tot i que és cert que la pedra seca és una tècnica que es pot trobar arreu del món, un dels principals trets que la caracteritzen és el seu context ambiental, el qual gairebé sempre té un clima sec i auster, amb poca precipitació anual i lligat a sistemes econòmics i socials basats en l’agricultura i la ramaderia de subsistència.

Torrebesses compta amb un gran patrimoni de construccions de pedra seca. Dins les diferents construccions que conformen el paisatge trobem els marges, masos, cabanes de volta, pous, sèquies, aljubs i el molí del Bep del Canut.

Els marges de pedra seca són unes parets de pedra perpendiculars a la terra, i eren construïdes per facilitar el cultiu dels pagesos. A causa de les aigües la terra estava sotmesa a una gran erosió del sòl. Per poder treballar millor la terra edificaven aquestes parets les quals donaven lloc a les feixes o als bancals.

Els masos i les cabanes de volta són construccions d’aixopluc que edificaven els pagesos per resguardar-se de l’aigua quan plovia. Sobretot les cabanes eren construïdes adossades als marges amb una coberta de volta de mig punt, de pedra, que podia néixer del terra o bé de les seves partes laterals. A més d’utilitzar-se per a l’aixopluc dels pagesos també s’hi guardaven les eines del camp i els animals, així com també servien per assecar els fruits de la collita.

guanyadors2

La correcta gestió de l’aigua sempre ha estat una necessitat bàsica per l’agricultura i la població. Aquest recurs, fonamental tant per les persones com pels conreus i la ramaderia, es troba darrere la major part de les actuacions què, des de temps immemorials, els pobladors d’arreu emprenien per garantir el subministrament dels poblats i la producció d’aliments. La necessitat de gestionar l’aigua de forma adequada ha estat encara més significativa a les zones de secà, on l’absència de cursos hídrics estables i baixa precipitació forçava els pobladors a cercar el recurs al subsòl, obtenir-lo de la pluja o, en els millors casos, canalitzar-lo des d’altres llocs amb millor disponibilitat. És per això que en el nostre terme trobem moltes construccions de pedra relacionades amb l’emmagatzematge i la canalització de l’aigua com els pous, les sèquies o els aljubs.

X PICA  - smallEls pous són la infraestructura hidràulica més nombrosa. És on es trobaven les reserves d’aigua més assequibles en els moments que l’aigua superficial desapareixia o bé quan les reserves es feien escasses. S’utilitzaven diferents sistemes per extreure l’aigua, tots ells relativament senzills, coneguts i emprats de molt antic.

POU VILA 7A - small

Les sèquies discorren pel centre dels fons de les valls i són les obres que presenten una extensió i magnitud més destacades, i  partir d’aquestes neixen els seclots, els quals distribueixen l’aigua entre les diferents parcel·les o horts. En època d’abundància, l’aigua del fons es canalitzava arreu del vall a través de la sèquia central.SECLA VALL MAJOR SILVESTRE - small

La sèquia central circula pel mig de la Vall Major, travessant el terme de punta a punta.SECLA VALL MAJOR Cal Silvestre, (2) - small

Els aljubs són construccions fonamentalment de pedra seca, amb parets acabades amb pedres de petites dimensions i molt ben tancades, els quals es remataven amb algun tipus de construcció amb una finestra per accedir-hi. Aportaven una millora definitiva en la conservació de l’aigua, mostrant clarament l’interès atorgat al proveïment d’aigua i representen alhora la màxima expressió d’un esforç i una tècnica constructiva basada fonamentalment en el treball de la pedra seca.                                            aljub cirera orenetes 1 - small

Aljub Ribot gironeta 2 - small

I finalment tenim el Molí del Bep de Canut, construït al segle XIX i que es dedicava a la premsa d’olives per elaborar oli a la manera tradicional. En el Molí del Bep es descobreix la importància de les instal·lacions que s’utilitzaren durant bona part del segle XX, com les conduccions i les reserves d’aigua a l’interior i exterior del molí, totes elles construïdes amb pedra.

Molí de l'oli

 

 

Deixa un comentari