Pedra Seca, tresor de la terra

La pedra seca a Torrebesses

Les construccions de pedra seca, també anomenades pedra en sec, són un element característic del Baix Segrià i Les Garrigues, el qual pot ésser, encara avui, trobat arreu d’aquest territori. La principal característica de la pedra seca és que en la seva tècnica no s’empra morter o lligam de pasta humida. L’estabilitat s’obté a partir de l’encaix dels blocs i en algunes ocasions s’omplen els espais buits amb arena.

Tot i que és cert que la pedra seca és una tècnica que es pot trobar arreu del món, un dels principals trets que la caracteritzen és el seu context ambiental, el qual gairebé sempre té un clima sec i auster, amb poca precipitació anual i lligat a sistemes econòmics i socials basats en l’agricultura i la ramaderia de subsistència.

Torrebesses compta amb un gran patrimoni de construccions de pedra seca. Dins les diferents construccions que conformen el paisatge trobem els marges, masos, cabanes de volta, pous, sèquies, aljubs i el molí del Bep del Canut.

Marges

Els marges de pedra seca són unes parets de pedra perpendiculars a la terra, i eren construïdes per facilitar el cultiu dels pagesos. A causa de les aigües la terra estava sotmesa a una gran erosió del sòl. Per poder treballar millor la terra edificaven aquestes parets les quals donaven lloc a les feixes o als bancals.

Cabanes i masos

Els masos i les cabanes de volta són construccions d’aixopluc que edificaven els pagesos per resguardar-se de l’aigua quan plovia. Sobretot les cabanes eren construïdes adossades als marges amb una coberta de volta de mig punt, de pedra, que podia néixer del terra o bé de les seves parts laterals. A més d’utilitzar-se per a l’aixopluc dels pagesos també s’hi guardaven les eines del camp i els animals, així com també servien per assecar els fruits de la collita.

La pedra seca i l’aigua

La correcta gestió de l’aigua sempre ha estat una necessitat bàsica per l’agricultura i la població. Aquest recurs, fonamental tant per les persones com pels conreus i la ramaderia, es troba darrere la major part de les actuacions què, des de temps immemorials, els pobladors d’arreu emprenien per garantir el subministrament dels poblats i la producció d’aliments. La necessitat de gestionar l’aigua de forma adequada ha estat encara més significativa a les zones de secà, on l’absència de cursos hídrics estables i baixa precipitació forçava els pobladors a cercar el recurs al subsòl, obtenir-lo de la pluja o, en els millors casos, canalitzar-lo des d’altres llocs amb millor disponibilitat. És per això que en el nostre terme trobem moltes construccions de pedra relacionades amb l’emmagatzematge i la canalització de l’aigua com els pous, les sèquies o els aljubs.

X PICA - small

Pous

Els pous són la infraestructura hidràulica més nombrosa. És on es trobaven les reserves d’aigua més assequibles en els moments que l’aigua superficial desapareixia o bé quan les reserves es feien escasses. S’utilitzaven diferents sistemes per extreure l’aigua, tots ells relativament senzills, coneguts i emprats de molt antic.

POU VILA 7A - small

Sèquies

Les sèquies discorren pel centre dels fons de les valls i són les obres que presenten una extensió i magnitud més destacades, i  partir d’aquestes neixen els seclots, els quals distribueixen l’aigua entre les diferents parcel·les o horts. En època d’abundància, l’aigua del fons es canalitzava arreu del vall a través de la sèquia central.
La sèquia central circula pel mig de la Vall Major, travessant el terme de punta a punta.

Aljubs

Els aljubs són construccions fonamentalment de pedra seca, amb parets acabades amb pedres de petites dimensions i molt ben tancades, els quals es remataven amb algun tipus de construcció amb una finestra per accedir-hi. Aportaven una millora definitiva en la conservació de l’aigua, mostrant clarament l’interès atorgat al proveïment d’aigua i representen alhora la màxima expressió de l’esforç i una tècnica constructiva basada fonamentalment en el treball de la pedra seca.

Mina d’aigua

I finalment tenim el Molí del Bep de Canut, construït al segle XIX i que es dedicava a la premsa d’olives per elaborar oli a la manera tradicional. En el Molí del Bep es descobreix la importància de les instal·lacions que s’utilitzaren durant bona part del segle XX, com les conduccions i les reserves d’aigua a l’interior i exterior del molí, totes elles construïdes amb pedra, destacant la mina d’aigua.


Pedra Seca, patrimoni de la humanitat

El 28 de novembre l’UNESCO va declarar la tècnica de la pedra seca com a patrimoni immaterial de la humanitat sota el nom “L’art de la pedra seca, coneixements i tècniques”.

Podeu consultar l’entrada oficial de la UNESCO aquí.

També podeu veure el vídeo oficial de la candidatura (en anglès):


11 conjunts de pedra seca a Torrebesses com a Bens Culturals d’Interès Nacional (BCIN)

El passat 28 de febrer de 2019 van iniciar-se els tràmits per la declaració d’onze conjunts de pedra seca com a Bens Culturals d’Interès Nacional.

Més informació a la notícia del nostre bloc:


Vine a veure-ho

Pots visitar el Centre d’Interpretació de la Pedra Seca i veure l’exposició sobre la pedra seca o fer alguna de les visites guiades i rutes per Torrebesses: Pels paisatges de la pedra seca i pel patrimoni històric, monumental i etnològic del municipi.

Reserves i punt d’inici de les visites
Totes les visites guiades comencen des del Centre d’Interpretació de la Pedra Seca, coneix el nostre horari i on es troba. Podeu fer-les venint durant el nostre horari habitual, aconsellem reservar la visita amb antelació trucant al telèfon 646 322 000, mitjançant WhatsApp o bé enviant un correu electrònic a centrepedraseca@gmail.com. La resta de dies de la setmana sols es pot fer visita guiada reservant-la amb antelació (segons disponibilitat).

Coneix les Tarifes reduïdes
Consulta les altres rutes i visites guiades